ELS CONTES MULTIMÈDIA

En aquesta entrada vull fer una petita reflexió sobre els contes que hem fet tots els companys de 4rt de Grau d’Educació Infantil a l’assignatura Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament – aprenentatge en la primera infància.

Els contes que hem fet tots els companys són els següents:

• -          Franklin no sap nedar.
• -          Aquest sóc jo.
• -          Cubin cuadrado y el descubrimiento de redonda.
• -          La Soleiet i el Martí.
• -          El viatge fantàstic de na Xisca.
• -          Els éssers de la llum.

De tots ells, no puc quedar-me amb ningú en concret perquè tots han estat fantàstics, i per això, em quedaria amb tots.

Són moltes les experiències viscudes al llarg d’aquests 4 mesos i un llarg treball darrera dels contes, en els quals hem patit moments d’angoixa (quan alguna cosa no anava com volíem), de desesperació, de nervis, i perquè no dir-lo, d’alegria després de veure, ara, des de la distància, tot el procés que hem dut a terme i el resultat final.

Tal i com hem aprés en aquest temps que ha durat l’assignatura, és important crear softwares lliures per tal que es puguin fer artefactes que arribin als nens, que els motivi, tot sabent quins són en tot moment els seus gustos i les seves preferències.

És per això que m’ha semblat una idea meravellosa a la mateixa vegada que una experiència molt enriquidora el fet de crear nosaltres mateixos un conte i activitats dirigides cap als nens, sense que faci de mitjancera una editorial que tracti a tots els nens per igual i que no tingui en compte la diversitat ni el ritme diferent de cada infant (com les fitxes i els llibres de text), perquè l’únic que li preocupi sigui guanyar sous a través d'activitats imposades per adults en les quals els nens no aportin les seves idees. 

A més a més, fent nosaltres aquests tipus d’activitats, és més fàcil compartir-les amb els pares, ja que seria tan còmode com demanar a les famílies un pen drive en el qual poguessin passar els elements i després poder gaudir tots junts a la llar de les noves experiències, existint així una continuïtat entre l’escola i la vida familiar.

Per altra banda, també he de dir que gràcies a totes aquestes activitats que hem fet a classe en aquesta assignatura he aprés a utilitzar eines com GIMP, o Audacity, per tal de crear imatges i sons adients per aquests tipus d’activitats.

A tot això que he mencionat també he d’afegir que la professora ens ha inculcat el respecte cap als altres en quant a l’autoria dels artefactes gràcies a l’ús de les Llicències Creative Commons, fet que m’ha donat pas a entendre que hem de respectar tot allò que fan els altres i que no perquè una cosa estigui en Internet, es pot agafar sense més, sinó que hem de veure si els elements són lliures o si pel contrari tenen una llicència que no permet la seva explotació.

Per anar acabant, m’agradaria, en quant a tots els contes i activitats creats pels meus companys, que ha esta una gran feina.

Un dels meus preferits ha estat el de “Cubin cuadrado y el descubrimiento de redonda” perquè per a jo, és el més complet en quant a activitats, conte i aprenentatge en general.

També em va agradar molt la manera de finalitzar el conte de “Franklin no sap nedar”, ja que, en lloc d’acabar amb un fi com tota la resta, va finalitzar amb un final obert, és a dir, que deixa pas a altres històries que nosaltres com a mestres podem continuar o que els pares a la llar es poden inventar per tal de crear un nou conte a partir d’un altre.

Per la resta, he de dir que ha estat una gran enfeinada, que el de “La soleiet i el Martí” em va agradar molt pel seu to graciós i entretingut, el de “Els ésser de la llum” pel seu caràcter fantàstic, que sabem que als nens els agrada moltíssim, i de “El viatge fantàstic de na Xisca” que ens ha apropat, una vegada més, als costums i paisatges tan meravellosos que té la nostra illa.

Realitzat per Paula Torres, Laura García, Úrsula Caro i Nacho Gacía

Pel que fa al nostre conte, he de dir que estic molt orgullós de la tasca realitzada tan per les meves companyes com per jo, ja que ho hem intentat donar-lo tot perquè l’activitat tractés moltes àrees, com les matemàtiques, les emocions, la identitat de cadascú, la solidaritat, aspectes tots ells que són fonamentals inculcar-los en aquestes primeres edats.

I per últim, m’agradaria posar de manifest que gràcies a tot el que hem estudiat en aquesta assignatura (per exemple el PLE – Entorn Personal d’Aprenentatge -  i la PLN –Xarxa Personal d’Aprenentatge-) he aprés que, en un món en què la competitivitat és la norma general, hem de compartir tot el que fem per tal que la resta de la societat pugui llegir, reflexionar sobre les nostres feines i crear les seves pròpies, gràcies a les idees de la resta, és a dir, que hem de compartir tot per enriquir-nos els uns dels altres.

Així doncs, és per tot això que vull donar la meva enhorabona a tots els meus companys pel treball realitzat i donar-los les gràcies per haver compartit entre tots les nostres experiències i els treballs realitzats. 

Tecnologia per aprendre: Com fem ús de la tecnologia per aprendre?

Ens diuen Linda Castañeda i Jordi Adell (Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red, Capítulo 1, 2013) que un PLE “... es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender”.

Imatge de Manelar1

Així doncs, un PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge) constaria de les següents parts:

-          Eines i estratègies de lectura.

-          Eines i estratègies de reflexió.

-          Eines i estratègies de relació.

Pel que fa a les eines de lectura, serien els mecanismes pels quals aconseguim informació de manera quotidiana.

Pel que respecta a les eines de reflexió, estarien parlant dels usos que fem amb allò que hem llegit, amb la informació que hem aconseguit, és a dir, llocs on re-elaboram i publiquem la informació obtinguda i sobre la qual hem reflexionat.

I per últim, trobem les estratègies de relació, és a dir, les interaccions que es produeixen a conseqüència de les experiències viscudes després d’aconseguir la informació obtinguda.

Deixo un enllaç d'un vídeo en el qual en Jordi Adell i na Linda Castañeda ens expliquen en què consisteix un PLE, i altre enllaç on se'ns explica en què consisteix, la seva història i altres dades d'interès. 

És per això que podem dir que un PLE no és individual sinó que inclou tot el nostre entorn social que ens ajuda a aprendre, i per tant, inclouríem tota la xarxa social que es va produint al nostre entorn i a la qual podem denominar PLN (Xarxa Personal d’Aprenentatge) que s’inclou dins del mateix PLE de cadascú i que ens permet “compartir, reflexionar, discutir y reconstruir con otros conocimiento” (Adell i Castañeda, 2013, pàgina 17).

Així doncs, he volgut fer dos PLEs per tal de poder comparar i poder pensar en com pot canviar tot el meu entorn d’aprenentatge en tan sol quatre mesos, i poder analitzar i autoavaluar-me per arribar a la reflexió a que si en aquest temps han hagut canvis, quants han ocorregut en aquests tres anys i mig del Grau?, i tot els aprenentatges nous que aniran ocurrent al llarg de la meva vida?.

En quant a la primera pregunta, deixo un enllaç aquí per tal de poder veure com ha canviat el meu PLE en aquests tres anys i mig de Grau, a jo, em sembla espectacular, ja que ha estat una experiència dura però absolutament enriquidora en la qual pesa més allò bo que allò dolent. 

Imatge creada per Nacho García Noguerales

Imatge creada per Nacho García Noguerales

Com podem veure si comparem les dues imatges, han hagut molts canvis i nous aprenentatges en aquests quatre mesos (tots posats en color blau) i penso que si dins d’altres quatre mesos fes un altre PLE, hauria noves experiències ja que l’entorn va canviant i evolucionant constantment.

Ara bé, la major crítica a la qual he arribat a l’hora de fer el PLE i estudiar la teoria és que encara que existeix una PLN (xarxa personal d’aprenentatge) gràcies a la qual compartim les nostres noves experiències amb la resta de la societat, penso que estem en un món molt competitiu i que ni tan sols entre els companys de la universitat compartim tot el que hauríem.

Aquesta reflexió l’he volgut fer en veu alta per tal de veure si entre tots es pot canviar aquest sentiment de competitivitat i comencem a compartir de forma solidària tots els nostres aprenentatges. 

Les TIC en l'Educació del segle XXI

Ens diu Jordi Adell (Revista Edutec, 1997) que “ Las redes informáticas nos ofrecen una perspectiva muy diferente de la del ordenador solitario. En principio rompen el aislamiento tradicional de las aulas, abriéndolas al mundo. Permiten la comunicación entre las personas eliminando barreras del espacio y el tiempo, de identidad, de estatus. Están transformando radicalmente lo que rodea a las escuelas, es decir, el mundo”.

És des d’aquesta afirmació quan m’adono que és un fet que les noves Tecnologies de la informació i comunicació són per tot arreu i que estan canviant la forma de viure la vida.

Parlant de la meva història personal, he pogut veure com ha evolucionat l’educació al llarg d’aquests darrers 20 anys.

Amb les següents fotografies podem veure els grans canvis que s'han produït i que s'estan produint constantment dins les escoles: 

Fotografia de Dondado

Fotografia de Nacho García Noguerales

En un principi ni tan sols existien pràcticament els ordinadors, basant-se l’educació només en la figura del mestre (alumne com a tàbula rassa), les fitxes i els llibres de text. Més tard varen aparèixer els primers ordinadors, però per a què arribessin a les escoles, encara quedava molt de temps i molta feina per fer.

Encara em recordo estar fent el meu primer treball en ordinador per a la universitat i encara no existia Internet!

Una vegada que va aparèixer Internet, és quan vàrem compartir entre molta gent les experiències que vivíem, per exemple a través de e-mails. I és més tard quan les TIC varen estar en la vida de tots nosaltres, en primer lloc a les llars i més endavant a les escoles, oferint-nos la possibilitat de poder compartir i comentar totes les nostres experiències, descobertes i dubtes que ens podien sorgir.

Ara bé, ha estat un procés difícil i molt lent, que vist ara amb la perspectiva del temps, sembla que hem tingut sempre al nostre abast les noves tecnologies i que les hem sabut introduir en la nostra vida quotidiana de manera adient.

Però la realitat no ha estat ni és així, encara que hem donat molts i bons passes cap endavant,  tenim un llarg camí per recórrer, els mestres ens hem de reciclar, prendre consciència del poder de les TIC, les hem d’introduir en la nostra feina perquè existeixen (són una realitat), perquè ens poden ajudar a resoldre moltes tasques i allò que és més important, perquè ara estem en una societat de natius digitals que ens van per davant i si no les incorporem, ens quedarem obsolets.

Per altra banda, ens diu Perelman (1992) que s’ha d’accelerar la mort de l’escola perquè s’ha convertit en una institució totalment antiga.

No estic d’acord amb aquesta afirmació, ja que considero que igual que aprenem no només a l’escola, és a dir, amb tot l'entorn que ens envolta, penso que ha d’existir una educació formal en la que una persona faci de guia a altres perquè puguin assolir una de les competències més necessàries: aprendre a aprendre.

Penso que l’educació i les TIC han d’anar juntes de la mà, sense ésser tan radicals, i que el que hem de fer és introduir-les en el nostre dia a dia per tal d'aconseguir entre altres, una bona competència digital. Més encara si pensem que, com he dit abans, les TIC formen part de tot el nostre entorn i no podem donar-les l’esquena.

És per això, que hem d’aconseguir que els alumnes tinguin capacitat d’anàlisi i síntesi, d’aplicar els coneixements, saber resoldre problemes per ells mateixos; i per altra banda, nosaltres com a mestres, hem de saber utilitzar les noves tecnologies amb un bon enfocament educatiu, no només com a usuaris.

Si tenim en compte que existeixen 5 fases per les que passem a l’hora d’incorporar les noves tecnologies en les nostres vides (fase d’accés, d’adopció, d’adaptació, d’apropiació i d’innovació), em sembla que no ens hem de quedar en la tercera fase, la d’adaptar les TIC a les nostres tasques com a docents, sinó que les hem de fer nostres, apropiar-nos d’elles, explorar tot allò que ens ofereixen per aconseguir arribar a la cinquena fase, la d’innovació, és a dir, perdre la por a innovar i presentar nous projectes, investigar, aprendre a través de cometre errades i no quedar-nos en un mero ús d’aquelles.

En aquest punt, i per reforçar la meva afirmació, deixo un enllaç a l'assignatura que vaig cursar l'any passat que es diu Reflexió i innovació, on vaig aprendre a reflexionar per innovar, per crear, per no quedar-me anclat en el passat i fer noves descobertes sense por, perquè com vaig assolir amb aquesta assignatura, hem de perdre la por a les errades, ja que és bàsic tenir noves experiències basades en l'assaig-error, així com aprendre a ser creatius. 

Per acabar amb aquesta reflexió, i ja que el tema a debatre és “Les TIC en l’educació del segle XXI” m’agradaria posar de manifest que gràcies a les TIC, podem compartir, col·laborar, parlar i resoldre dubtes al llarg de tot el món amb tan sols fer un click, i és d’aquesta manera tan profitosa que ens podem ajudar els uns als altres, evitant així aquell sentiment de competitivitat que moltes ocasions tenim i que no ens permet seguir endavant ni compartir els nostres treballs i les nostres inquietuds. 

I quan dic compartir les nostres experiències, no dic només des d'un aspecte interaules, sinó també intercentres, interilles, en definitiva, compartir tot amb tot el món. 

Les possibilitats de les TIC per a la comunicació família-escola.

És un fet que ha d’haver comunicació al voltant d’una escola, no només entre els alumnes i els mestres sinó que també ha d’existir dita comunicació entre l’escola i les famílies. Però... utilitzem eines com les TIC per fomentar aquesta comunicació? Existeix una relació estreta entre ambdós col·lectius? Es dóna participació i col·laboració entre ells? I allò que és més important, quan existeix comunicació entre la família i escola a través de les TIC, es donen amb les eines adients, és a dir, es donen relacions de quantitat i qualitat?

Al llarg d’aquesta reflexió, aniré intentant contestar a cadascuna de les preguntes que he formulat.

En aquests anys que duc fent el Grau d’Educació Infantil he pogut veure determinades formes de fomentar la relació família-escola a través d’eines com per exemple les entrevistes, en les entrades i els acomiadaments, o fent ús de panells de documentació que ens deixen veure quin tipus de vida es dóna dins l’escola.

Però més enllà d’aquestes eines, i gràcies als avanços tecnològics de finals del segle XX i principis del segle XXI, apareixen d’altres com són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que ens poden ajudar a afavorir aquesta relació tan necessària per conèixer més a les famílies i a l’inrevés, és a dir, perquè elles puguin veure tot allò que envolta als seus fills.

Fotografia de Janetmck compartint experiències amb les TIC

Aquestes eines que constitueixen les TIC ens poden ajudar a compartir les nostres experiències i ajudar-nos mútuament per tot arreu, no només entre escoles i famílies sinó entre tota la societat de tot el món a través de la xarxa. 

Dibuix fet per Nacho García Noguerales

Tal i com hem pogut veure a classe, la introducció de les TIC a les llars pot resultar una tasca difícil perquè pot ser que hi hagi famílies que no tinguin recursos per tenir Internet, o ni tan sols un ordinador, i és per això que nosaltres, com a professionals, hem d’anar amb tacte per no provocar en elles allò que Hodas (1993) anomena “cultura del rechazo”.

Per altra banda, també hem de tenir en compte que serem nosaltres, els professionals, els que haurem de donar el primer pas per potenciar l’ús de les TIC a casa, informant a les famílies, formant-les i ajudant-les en tot allò que puguem, ja que gràcies a aquell aprenentatge, potenciarem la col·laboració i participació tan necessària que ha d’haver entre els dos col·lectius, tal i com estableix el article 15 del Decret de Currículum d’Educació Infantil.

En aquest sentit, hem de guiar als pares perquè iniciïn als seus fills en la recerca i ús de la xarxa però amb sentit crític, promovent les habilitats socials. Així, per respondre a tots aquests dubtes que plantejava al començament d’aquesta reflexió, podem seguir el pla d’actuació per a la família tlC que ens proposa Fernando Trujillo  (consultat i recuperat el 28 de novembre de 2013) i que exposo a continuació: 

Esquema de Fernando Trujillo

D’aquesta manera, el que hem de fer és conèixer a les famílies per aconseguir entre tots aconseguir o millorar les nostres competències digitals, així com saber buscar i seleccionar la informació que trobem a la xarxa, informar per aprendre, formar (per a què les famílies no vegin només un ús dolent de les TIC sinó que vegin que un bon ús ens pot ajudar en molts sentits), participar i col·laborar entre tots.

Ara bé, una vegada que he exposat això, em pregunto, fem els mestres un bon ús de les TIC per tenir una bona relació amb les famílies? Cooperem d’una manera adient?

Per contestar a la meva pregunta, m’agradaria posar un exemple que vaig viure aquest any en les pràctiques que vaig fer a l’Escola de Cas Serres, amb nens de 3 anys. 

Quan va acabar el curs, la tutora de l’aula va fer, amb la meva col·laboració, unPower Point per ensenyar als pares dels nens tot el que s’havia fet al llarg d’aquest any dins l’escola i fora d’ella (per exemple una excursió exterior). 

 

El fet de fer un Power Point va resultar, des del meu punt de vista, una idea molt adient, ja que tots els pares podien veure tots junts les experiències viscudes i compartir-les, però ara que estic més a prop de les noves tecnologies, em faig les següents preguntes: I si l’escola hagués tingut un bloc on poder pujar aquesta documentació? No hagués estat una eina molt beneficiosa pels pares que no varen poder acudir al centre a veure la presentació?

Per tant, no només és el fet de poder veure una presentació de Power Point, sinó que mitjançant un bloc,  un periòdic digital, correus electrònics o altres eines, podríem fer partícips a les famílies de la vida dels centres, així com de normatives, sortides, festes i altres aspectes importants a tenir en compte com per exemple l’avaluació dels nens (Educació 2.0). 

Amb aquestes eines, per exemple un bloc, podríem compartir amb els pares, jocs que fem a classe, tasques propostes a l’aula, cançons que fem a classe i quedesprés es poden continuar a la llar (com aquest bloc que varen realitzar les meves companyes Marta Torres Marí i Laura García Marí, en el Pràcticum I, any 2012-2013, a l'Escola Infantil Mafalda, d'Eivissa)  i fins i tot, les famílies podrien aprendre amb els seus fills i seguir amb ells les seves noves experiències i descobertes.

Tal i com vaig escriure en altra entrada,  d’aquest bloc, totes aquestes eines, les podem anar introduint poc a poc per tal de no angoixar ni a les famílies ni als companys que pot ser siguin d’altra generació i una vegada més puguem provocar una “cultura de rechazo”.

El següent vídeo és una forma d’entendre com hem evolucionat cap a les TIC d’una manera vertiginosa introduint-les en les nostres vides. És per això que hem d’anar, com he dit abans, amb molta cura i tractar d’ajudar a les famílies en tot el que puguem fomentant la cooperació i participació.

És per això que nosaltres, com a mestres, tenim un paper molt destacat ja que hem d’aprofitar tots els recursos tecnològics que tenim al nostre abast.

Seguint a Aguilar i Leyva (2012), és un fet constatat que les actituds dels pares i mares influeixen de manera significativa la relació que s’estableix entre l’escola i les famílies, i és per això que hem de fomentar aquestes pràctiques per a què l’escola sigui un espai de formació comunitària on es produeixi l’aprenentatge de tots els membres de la comunitat educativa. 

Evolució de les TIC a les escoles.

És una realitat que les TIC estan presentes en la nostra vida quotidiana, però, ara que ens envolten per tot arreu, ens hem de preguntar...sempre ha estat així? Les noves generacions saben que fa 35 anys ni tan sols existien els ordinadors? I Internet? I les pissarres digitals a les aules?

Segons Boschma (2007) podem anomenar “Generació Einstein” a aquella generació que va sorgir en el darrer decenni del segle passat, però també podem trobar altres denominacions com per exemple la generació del clic, o del ratolí, i fins i tot, natius digitals, en front d’aquella generació anterior que va viure l’aparició de les TIC i que podem anomenar, emigrants digitals.

Els primers viuen les TIC com si fossin part de la seva vida, i fan ús d’elles sense racionalitzar-les, com un mitjà de comunicació i interacció social, mentre que els segons, fan ús d’elles com a eina de treball.

Així, penso que ha estat gràcies a aquesta darrera generació, els emigrants digitals, grup del qual em sento, que tenim totes aquestes possibilitats noves que existeixen avui dia, com per exemple ordinadors, Internet, pissarres digitals o canyons projectors que connectats a un ordinador, ens permeten navegar per la xarxa i fer altra classe d’educació més moderna. 

Autor de la fotografia: Nacho García Noguerales

Pero seguint a Manuel Area Moreira, ens hem de tornar a fer altra pregunta: és suficient amb tenir a les aules molts "cacharros" (Escudero, 1995; Sancho, 2002)? El fet de tenir-los dóna sentit i guia el treball pedagògic dels docents quans fan ús de les TIC?

Amb el següent vídeo podem contestar a aquestes preguntes: 

Amb aquest vídeo podem veure que per més que tinguem noves tecnologies a les aules, si no canviem la nostra manera de treballar, si no ens reciclem, si no fem que siguin invisibles,als ulls dels mestres i dels estudiants, tal i com ens diu Cabero (2010), no servirà de res perquè no les haurem incorporat a les nostres vides de manera adient.

Per altra banda, he de dir que des dels meus començaments en aquests estudis de Grau d’Educació Infantil, ens hem apropat a les TIC, i fins i tot he parlat de la necessitat d’anar-les introduint en les nostres vides si volem ser uns mestres del Segle XXI.

Però, davant totes aquestes reflexions també hem de tenir en compte que, tal i com vàrem parlar a classe, no podem imposar les noves tecnologies de sobte a les aules, sinó que hem d’anar poc a poc, perquè sinó el que farem és provocar una “Cultura de rechazo” (Hodas, 1993).

Així, haurem d’anar poc a poc, i si per exemple, arribem a una escola on se segueix alguns mètodes tradicionals i les TIC no estan incorporades en la vida quotidiana, el que podrem fer serà introduir-les de manera lenta, per exemple amb un simple bloc amb entrades fàcils de comprendre per tal d’anar després augmentant la dificultat.

Seguint amb aquesta idea, m’agradaria explicar que així com a les meves pràctiques a l’escola de Cas Serres, en l’aula on vaig fer feina, es feia ús de les TIC, per exemple a través de l’ordinador posant power points amb fotografies d’activitats que havien fet els nens, també m’agradaria dir que per fer un millor ús de les TIC, podríem proposar als companyes que fossin els nens els que fessin les fotos i els que ens ajudessin a fer el power point perquè tinguessin el sentiment de ser un producte elaborat per ells mateixos.

Per altre costat, i contestant també a la pregunta que em feia al començament d’aquesta reflexió, volia explicar com ha estat el pas del temps al llarg d’aquests darrers anys, a través d’un mapa conceptual:

Autor del mapa conceptual: Nacho García Noguerales

Així doncs, hem de dir que l’existència de les noves tecnologies és molt recent i per tant, hem d’inculcar als nens i a aquesta generació anomenada “Einstein” el gust i la motivació cap a elles, així com inculcar-los que les TIC no són només una eina d’ús sinó que són una eina per aprendre, un instrument per a l’aprenentatge.

Per tant, no hem de seguir com a política educativa el “tot val” amb tal que es faci ús de les noves tecnologies, sinó que hem de planificar estratègies metodològiques  i tasques que puguin conduir-nos cap a models educatius socioconstructivistes. 

Possibilitats i limitacions del Software Educatiu a l'aula.

Començaré amb la idea que ens exposa Gros (2004): “El aprendizaje colaborativo mediado por ordenador supone una posible vía de utilización que expresa dos ideas importantes. En primer lugar, se parte de la idea de colaboración, compatir objetivos y distribuir responsabilidades, y en segundo lugar el software utilizado tiene que favorecer a los procesos de interacción y de solución conjunta de los problemas”.

Si aquesta afirmació la posem en comú amb allò que ens diu Urbina (2000): “...la decisión más crítica que el educador deberá adoptar se refiere a la elección del software”, ens podem adonar des d’un primer moment de la primera limitació o dificultat que ens podem trobar a l’hora de parlar del software educatiu a l’aula, ja que hem de tenir en compte en tot moment que la formació en les TIC de tot el professorat i la seva implicació és fonamental i necessària, pel fet que avui dia, l'ús, les necessitats i les possibilitats de les mateixes són una realitat, tal i com vaig esposar en una altra entrada d'aquest bloc de quart de Grau d'Educació Infantil.

Aquesta és una de les meves preocupacions ja que ens podem trobar amb moltes dificultats a l’hora de triar un bon software educatiu, ja que aquest ha de complir amb uns requisits necessaris per tal de no caure i equiparar la situació a un sistema tradicional en el que només es treballava amb fitxes i llibres de text, en el qual no es diferenciava l’edat dels nens (es podien fer activitats en marges tan amples com 0-6 anys, sense tenir en compte el desenvolupament cognitiu del nen en cada moment); només es tenia en compte la presentació del producte per assegurar unes vendes (presentació cridanera); les indicacions eren difícils de comprendre i fins i tot, no es tenia en compte el tractament dels errors (és a dir, no es tenia en consideració la forma de treballar del nen ja que aquest havia de fer tot a la perfecció sense marge d’errada i sense tenir un aspecte lúdic, tan necessari en aquestes primeres edats).

Tots aquests aspectes són necessaris tenir-los en compte per tal que puguem crear, triar o utilitzar un software adient a l’edat dels nens amb els quals estem treballant.

Ara bé, per altra banda, i a pesar de totes aquestes limitacions, també ens podem trobar amb diferents avantatges que ens ofereix un bon software educatiu, com ara: pot resultar cridaner pel nen i per tant pot augmentar la seva atenció i motivació; pot provocar un aprenentatge significatiu i funcional a través del joc i per tant, de manera lúdica; ens pot transportar a altres llocs que ens ajudin a buscar i seleccionar altres informacions que ens puguin servir d’ajuda (enllaços); ens pot ajudar a col•laborar i compartir a través de la xarxa amb altres persones; i per últim, m’agradaria dir en quant a aquest tema, que l’elecció d’un bon software educatiu comptarà amb missatges positius en quant a les explicacions dels camins a seguir, així com en quant als resultats obtinguts, que seran sempre motivadors cap als nens perquè vulguin seguir aprenent a través de la xarxa i les TIC.

Altre tema a tenir en compte respecte al tema del qual estic parlant, és aquell relatiu, no ja al fet de triar un bon software educatiu sinó al fet de crear-lo nosaltres mateixos com a mestres. Al llarg d’aquest primer mes de classes, estic aprenent a utilitzar eines com per exemple Gimp, o Audacity, que em faran més fàcil la tasca de crear-ne un. Però aquesta tasca no em sembla fàcil ja que he de tenir en compte tots aquells punts dels quals he parlat anteriorment, i per tant, el fet de crear un conte, que a primera vista pot resultar fàcil, penso que serà una tasca complicada ja que són molts aspectes a tenir en compte, com per exemple: la presentació, l’edat dels nens, els menús, els punters, la complexitat, l’ús autònom, les adaptacions psicomotrius dels nens, el tractament dels errors, les variables dialectals i les guies didàctiques entre altres.

Així doncs, hem anat creant a classe, a través de pràctiques d’aquesta assignatura, elements per a després crear el nostre conte i poder compartir-lo amb els nostres companyes i en la xarxa. Però he de reconèixer que és difícil ja que no només hem de tenir en compte la novetat de tots aquests conceptes nous sinó que a més a més, hem de pensar que estarà adreçat a nens, que ha de motivar-los, cridar la seva atenció, i que ha de crear un aprenentatge funcional i no només un mero entreteniment amb els ordinadors.

Aquestes són algunes de les proves que hem fet a les classes pràctiques i que encara que semblen fàcils de fer, em van dur un llarg temps pel mateix repte de trobar-me davant situacions i aprenentatges nous.

Imatge creada per Nacho García Noguerales
 i Sandra Marí Almagro

Imatge creada per Nacho García Noguerales

En ambdues imatges he fet ús de GIMP (programa d'edició d'imatges digitals) i de Creative Commons per tal de respectar els drets d'autor. En la primera fotografia, la de l'esquerra, vaig triar una foto de fondo i vaig posar tres capes més amb els tres protagonistes: en aquest cas una aranya, un ratpenat i un cuc, que ben bé ens podrien donar peu al començament d'un conte per a nens i ens podria servir como la presentació dels mateixos.

En la segona fotografia, la de la dreta, vaig posar una foto de perfil meva i la vaig modificar posant imatges facilitades per la nostra professora, Gemma Tur.

Per altra banda, ja que el tema tracta sobre el software educatiu, a continuació poso un vídeo que he trobat a la xarxa on ens explica què és el software educatiu, en què consisteix i les seves caractarístiques, per si a algú dels meus companys li pot servir d’ajuda:




Per últim, i aprofitant que he parlat en diverses ocasions de conceptes nous, he de dir que també em fa anar molt alerta el fet de trobar moltes paraules difícils de comprendre com per exemple: hipertext, multimèdia, hipermèdia i és per això que hem de tenir sempre al nostre costat un diccionari per anar augmentant el nostre vocabulari, i fer ús de la xarxa per tal de resoldre totes aquestes dificultats que ens podem anar trobant, ja que considero que són paraules noves per a principiants com jo que en un principi ens poden fer que ens quedem paralitzats i el que haurem de fer és aprendre-les, interioritzar-les i seguir amb aquesta tasca que penso que pot resultar molt motivadora i molt enriquidora.


Referències: 

CABANELLAS, I; HOYUELOS, A. (1999): "Fitxes, llibres de text i altres incoherències escolars". Revista Infància. Novembre - Desembre.

GROS SALVAT, B. (2013): La construcción del conocimiento en la red: límites y posibilidades. URL: http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_05/n5_art_gros.htm. Consultat i recuperat l'u de novembre de 2013.

SALINAS IBAÑEZ, J. "Hipertexto e hipemedia en la enseñanza universitaria". Universidad de las Islas Baleares.

URBINA, S. (2000): "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil".Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Número 13. / noviembre 2000.

ZIOMARA, A. (2013): "El software educativo". URL: http://www.youtube.com/watch?v=Tz-JOS-WcNQ. Consultat i recuperat l'u de novembre de 2013.

Quines creus que són les possibilitats dels ordinadors i les xarxes per a la transformació de l'Educació?

Actualment en el món de l'ensenyança s'ha tornat necessari i imprescindible l'ús dels ordinadors i les xarxes ja que formen part de la nostra vida quotidiana així com són fonamentals en la societat d'avui dia, la societat del Segle XXI.  

En primer lloc he de dir que les tecnologies han transformat tot en molts àmbits però crec que encara és una tasca pendent en tot allò referit a l’educació, ja que aquestes no estan totalment integrades als col•legis, ja sigui perquè tenen un cost molt alt o perquè encara falta molta formació en quant als mestres que no s’han implicat al cent per cent.

Així, penso que és necessari no només involucrar als mestres sinó a tota la comunitat educativa per tal de fer ús de les noves tecnologies com a un mitjà per transmetre coneixements i no només utilitzar-les com un fi en el qual els adults fem tota la tasca i els alumnes només han de seguir unes pautes donades per nosaltres. 

En segon lloc, i tal i com ens diu Cubero i altres (2009), “l’Educació 2.0 suposa treballar en una cultura de col•laboració, en la qual l’intercanvi d’informació i la construcció conjunta de coneixements es converteixen en la peça clau de desenvolupament del procés educatiu”, però també he de ressaltar que aquesta col•laboració i intercanvi ha de respectar allò que fan els altres, és a dir, no ens servirà de res si agafem treballs realitzats per altres persones i els posem a la xarxa, sense haver aprés cap contingut i sin valorar i respectar els drets d’autoria de la resta.

És per això que com a mestres, haurem d’inculcar als nostres alumnes bones pràctiques en la creació i utilització de recursos de la xarxa, ja que si nosaltres no valorem els treballs dels companys, estarem donant bones pautes de comportament, col•laboració i participació? 

Per altra banda, al llarg d’aquests estudis de Grau en Educació Infantil, he aprés a utilitzar moltes eines (glogster, blogger, slideshare i altres) que espero poder aprofitar en un futur, no només com a mestre, sinó en la meva vida quotidiana, així com també espero no quedar-me ancorat en el temps, sinó aprendre cada dia més i seguir coneixent noves eines i proposar-me nous reptes per tal de seguir una formació contínua en la qual la col•laboració a través de la xarxa sigui una eina fonamental. 

En definitiva i com a conclusió, vull dir que les tecnologies no s’han de quedar en un simple ús sinó que a més a més, s’han de compartir entre tots. Així, una simple fotografia (feta pels mateixos nens) d’una activitat feta a l’aula, la podem pujar a un bloc (o a altres eines de la xarxa) i compartir-la amb tota la comunitat educativa (pares, altres mestres, altres col•legis) a través de la xarxa, donant sentit d’aquesta manera a allò que avui dia anomenem Web 2.0.