Si aquesta afirmació la posem en comú amb allò que ens diu Urbina (2000): “...la decisión más crítica que el educador deberá adoptar se refiere a la elección del software”, ens podem adonar des d’un primer moment de la primera limitació o dificultat que ens podem trobar a l’hora de parlar del software educatiu a l’aula, ja que hem de tenir en compte en tot moment que la formació en les TIC de tot el professorat i la seva implicació és fonamental i necessària, pel fet que avui dia, l'ús, les necessitats i les possibilitats de les mateixes són una realitat, tal i com vaig esposar en una altra entrada d'aquest bloc de quart de Grau d'Educació Infantil.
Aquesta és una de les meves preocupacions ja que ens podem trobar amb moltes dificultats a l’hora de triar un bon software educatiu, ja que aquest ha de complir amb uns requisits necessaris per tal de no caure i equiparar la situació a un sistema tradicional en el que només es treballava amb fitxes i llibres de text, en el qual no es diferenciava l’edat dels nens (es podien fer activitats en marges tan amples com 0-6 anys, sense tenir en compte el desenvolupament cognitiu del nen en cada moment); només es tenia en compte la presentació del producte per assegurar unes vendes (presentació cridanera); les indicacions eren difícils de comprendre i fins i tot, no es tenia en compte el tractament dels errors (és a dir, no es tenia en consideració la forma de treballar del nen ja que aquest havia de fer tot a la perfecció sense marge d’errada i sense tenir un aspecte lúdic, tan necessari en aquestes primeres edats).
Tots aquests aspectes són necessaris tenir-los en compte per tal que puguem crear, triar o utilitzar un software adient a l’edat dels nens amb els quals estem treballant.
Ara bé, per altra banda, i a pesar de totes aquestes limitacions, també ens podem trobar amb diferents avantatges que ens ofereix un bon software educatiu, com ara: pot resultar cridaner pel nen i per tant pot augmentar la seva atenció i motivació; pot provocar un aprenentatge significatiu i funcional a través del joc i per tant, de manera lúdica; ens pot transportar a altres llocs que ens ajudin a buscar i seleccionar altres informacions que ens puguin servir d’ajuda (enllaços); ens pot ajudar a col•laborar i compartir a través de la xarxa amb altres persones; i per últim, m’agradaria dir en quant a aquest tema, que l’elecció d’un bon software educatiu comptarà amb missatges positius en quant a les explicacions dels camins a seguir, així com en quant als resultats obtinguts, que seran sempre motivadors cap als nens perquè vulguin seguir aprenent a través de la xarxa i les TIC.
Altre tema a tenir en compte respecte al tema del qual estic parlant, és aquell relatiu, no ja al fet de triar un bon software educatiu sinó al fet de crear-lo nosaltres mateixos com a mestres. Al llarg d’aquest primer mes de classes, estic aprenent a utilitzar eines com per exemple Gimp, o Audacity, que em faran més fàcil la tasca de crear-ne un. Però aquesta tasca no em sembla fàcil ja que he de tenir en compte tots aquells punts dels quals he parlat anteriorment, i per tant, el fet de crear un conte, que a primera vista pot resultar fàcil, penso que serà una tasca complicada ja que són molts aspectes a tenir en compte, com per exemple: la presentació, l’edat dels nens, els menús, els punters, la complexitat, l’ús autònom, les adaptacions psicomotrius dels nens, el tractament dels errors, les variables dialectals i les guies didàctiques entre altres.
Així doncs, hem anat creant a classe, a través de pràctiques d’aquesta assignatura, elements per a després crear el nostre conte i poder compartir-lo amb els nostres companyes i en la xarxa. Però he de reconèixer que és difícil ja que no només hem de tenir en compte la novetat de tots aquests conceptes nous sinó que a més a més, hem de pensar que estarà adreçat a nens, que ha de motivar-los, cridar la seva atenció, i que ha de crear un aprenentatge funcional i no només un mero entreteniment amb els ordinadors.
Aquestes són algunes de les proves que hem fet a les classes pràctiques i que encara que semblen fàcils de fer, em van dur un llarg temps pel mateix repte de trobar-me davant situacions i aprenentatges nous.
 |
| Imatge creada per Nacho García Noguerales i Sandra Marí Almagro |
 |
| Imatge creada per Nacho García Noguerales |
En ambdues imatges he fet ús de GIMP (programa d'edició d'imatges digitals) i de Creative Commons per tal de respectar els drets d'autor. En la primera fotografia, la de l'esquerra, vaig triar una foto de fondo i vaig posar tres capes més amb els tres protagonistes: en aquest cas una aranya, un ratpenat i un cuc, que ben bé ens podrien donar peu al començament d'un conte per a nens i ens podria servir como la presentació dels mateixos.
En la segona fotografia, la de la dreta, vaig posar una foto de perfil meva i la vaig modificar posant imatges facilitades per la nostra professora, Gemma Tur.
Per altra banda, ja que el tema tracta sobre el software educatiu, a continuació poso un vídeo que he trobat a la xarxa on ens explica què és el software educatiu, en què consisteix i les seves caractarístiques, per si a algú dels meus companys li pot servir d’ajuda:
Per últim, i aprofitant que he parlat en diverses ocasions de conceptes nous, he de dir que també em fa anar molt alerta el fet de trobar moltes paraules difícils de comprendre com per exemple: hipertext, multimèdia, hipermèdia i és per això que hem de tenir sempre al nostre costat un diccionari per anar augmentant el nostre vocabulari, i fer ús de la xarxa per tal de resoldre totes aquestes dificultats que ens podem anar trobant, ja que considero que són paraules noves per a principiants com jo que en un principi ens poden fer que ens quedem paralitzats i el que haurem de fer és aprendre-les, interioritzar-les i seguir amb aquesta tasca que penso que pot resultar molt motivadora i molt enriquidora.
Referències:
CABANELLAS, I; HOYUELOS, A. (1999): "Fitxes, llibres de text i altres incoherències escolars". Revista Infància. Novembre - Desembre.
GROS SALVAT, B. (2013): La construcción del conocimiento en la red: límites y posibilidades. URL: http://campus.usal.es/~teoriaeducacion/rev_numero_05/n5_art_gros.htm. Consultat i recuperat l'u de novembre de 2013.
SALINAS IBAÑEZ, J. "Hipertexto e hipemedia en la enseñanza universitaria". Universidad de las Islas Baleares.
URBINA, S. (2000): "Algunas consideraciones en torno al software para Educación Infantil".Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa. Número 13. / noviembre 2000.
ZIOMARA, A. (2013): "El software educativo". URL: http://www.youtube.com/watch?v=Tz-JOS-WcNQ. Consultat i recuperat l'u de novembre de 2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario