Les possibilitats de les TIC per a la comunicació família-escola.

És un fet que ha d’haver comunicació al voltant d’una escola, no només entre els alumnes i els mestres sinó que també ha d’existir dita comunicació entre l’escola i les famílies. Però... utilitzem eines com les TIC per fomentar aquesta comunicació? Existeix una relació estreta entre ambdós col·lectius? Es dóna participació i col·laboració entre ells? I allò que és més important, quan existeix comunicació entre la família i escola a través de les TIC, es donen amb les eines adients, és a dir, es donen relacions de quantitat i qualitat?

Al llarg d’aquesta reflexió, aniré intentant contestar a cadascuna de les preguntes que he formulat.

En aquests anys que duc fent el Grau d’Educació Infantil he pogut veure determinades formes de fomentar la relació família-escola a través d’eines com per exemple les entrevistes, en les entrades i els acomiadaments, o fent ús de panells de documentació que ens deixen veure quin tipus de vida es dóna dins l’escola.

Però més enllà d’aquestes eines, i gràcies als avanços tecnològics de finals del segle XX i principis del segle XXI, apareixen d’altres com són les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) que ens poden ajudar a afavorir aquesta relació tan necessària per conèixer més a les famílies i a l’inrevés, és a dir, perquè elles puguin veure tot allò que envolta als seus fills.

Fotografia de Janetmck compartint experiències amb les TIC

Aquestes eines que constitueixen les TIC ens poden ajudar a compartir les nostres experiències i ajudar-nos mútuament per tot arreu, no només entre escoles i famílies sinó entre tota la societat de tot el món a través de la xarxa. 

Dibuix fet per Nacho García Noguerales

Tal i com hem pogut veure a classe, la introducció de les TIC a les llars pot resultar una tasca difícil perquè pot ser que hi hagi famílies que no tinguin recursos per tenir Internet, o ni tan sols un ordinador, i és per això que nosaltres, com a professionals, hem d’anar amb tacte per no provocar en elles allò que Hodas (1993) anomena “cultura del rechazo”.

Per altra banda, també hem de tenir en compte que serem nosaltres, els professionals, els que haurem de donar el primer pas per potenciar l’ús de les TIC a casa, informant a les famílies, formant-les i ajudant-les en tot allò que puguem, ja que gràcies a aquell aprenentatge, potenciarem la col·laboració i participació tan necessària que ha d’haver entre els dos col·lectius, tal i com estableix el article 15 del Decret de Currículum d’Educació Infantil.

En aquest sentit, hem de guiar als pares perquè iniciïn als seus fills en la recerca i ús de la xarxa però amb sentit crític, promovent les habilitats socials. Així, per respondre a tots aquests dubtes que plantejava al començament d’aquesta reflexió, podem seguir el pla d’actuació per a la família tlC que ens proposa Fernando Trujillo  (consultat i recuperat el 28 de novembre de 2013) i que exposo a continuació: 

Esquema de Fernando Trujillo

D’aquesta manera, el que hem de fer és conèixer a les famílies per aconseguir entre tots aconseguir o millorar les nostres competències digitals, així com saber buscar i seleccionar la informació que trobem a la xarxa, informar per aprendre, formar (per a què les famílies no vegin només un ús dolent de les TIC sinó que vegin que un bon ús ens pot ajudar en molts sentits), participar i col·laborar entre tots.

Ara bé, una vegada que he exposat això, em pregunto, fem els mestres un bon ús de les TIC per tenir una bona relació amb les famílies? Cooperem d’una manera adient?

Per contestar a la meva pregunta, m’agradaria posar un exemple que vaig viure aquest any en les pràctiques que vaig fer a l’Escola de Cas Serres, amb nens de 3 anys. 

Quan va acabar el curs, la tutora de l’aula va fer, amb la meva col·laboració, unPower Point per ensenyar als pares dels nens tot el que s’havia fet al llarg d’aquest any dins l’escola i fora d’ella (per exemple una excursió exterior). 

 

El fet de fer un Power Point va resultar, des del meu punt de vista, una idea molt adient, ja que tots els pares podien veure tots junts les experiències viscudes i compartir-les, però ara que estic més a prop de les noves tecnologies, em faig les següents preguntes: I si l’escola hagués tingut un bloc on poder pujar aquesta documentació? No hagués estat una eina molt beneficiosa pels pares que no varen poder acudir al centre a veure la presentació?

Per tant, no només és el fet de poder veure una presentació de Power Point, sinó que mitjançant un bloc,  un periòdic digital, correus electrònics o altres eines, podríem fer partícips a les famílies de la vida dels centres, així com de normatives, sortides, festes i altres aspectes importants a tenir en compte com per exemple l’avaluació dels nens (Educació 2.0). 

Amb aquestes eines, per exemple un bloc, podríem compartir amb els pares, jocs que fem a classe, tasques propostes a l’aula, cançons que fem a classe i quedesprés es poden continuar a la llar (com aquest bloc que varen realitzar les meves companyes Marta Torres Marí i Laura García Marí, en el Pràcticum I, any 2012-2013, a l'Escola Infantil Mafalda, d'Eivissa)  i fins i tot, les famílies podrien aprendre amb els seus fills i seguir amb ells les seves noves experiències i descobertes.

Tal i com vaig escriure en altra entrada,  d’aquest bloc, totes aquestes eines, les podem anar introduint poc a poc per tal de no angoixar ni a les famílies ni als companys que pot ser siguin d’altra generació i una vegada més puguem provocar una “cultura de rechazo”.

El següent vídeo és una forma d’entendre com hem evolucionat cap a les TIC d’una manera vertiginosa introduint-les en les nostres vides. És per això que hem d’anar, com he dit abans, amb molta cura i tractar d’ajudar a les famílies en tot el que puguem fomentant la cooperació i participació.

És per això que nosaltres, com a mestres, tenim un paper molt destacat ja que hem d’aprofitar tots els recursos tecnològics que tenim al nostre abast.

Seguint a Aguilar i Leyva (2012), és un fet constatat que les actituds dels pares i mares influeixen de manera significativa la relació que s’estableix entre l’escola i les famílies, i és per això que hem de fomentar aquestes pràctiques per a què l’escola sigui un espai de formació comunitària on es produeixi l’aprenentatge de tots els membres de la comunitat educativa.