Evolució de les TIC a les escoles.

És una realitat que les TIC estan presentes en la nostra vida quotidiana, però, ara que ens envolten per tot arreu, ens hem de preguntar...sempre ha estat així? Les noves generacions saben que fa 35 anys ni tan sols existien els ordinadors? I Internet? I les pissarres digitals a les aules?

Segons Boschma (2007) podem anomenar “Generació Einstein” a aquella generació que va sorgir en el darrer decenni del segle passat, però també podem trobar altres denominacions com per exemple la generació del clic, o del ratolí, i fins i tot, natius digitals, en front d’aquella generació anterior que va viure l’aparició de les TIC i que podem anomenar, emigrants digitals.

Els primers viuen les TIC com si fossin part de la seva vida, i fan ús d’elles sense racionalitzar-les, com un mitjà de comunicació i interacció social, mentre que els segons, fan ús d’elles com a eina de treball.

Així, penso que ha estat gràcies a aquesta darrera generació, els emigrants digitals, grup del qual em sento, que tenim totes aquestes possibilitats noves que existeixen avui dia, com per exemple ordinadors, Internet, pissarres digitals o canyons projectors que connectats a un ordinador, ens permeten navegar per la xarxa i fer altra classe d’educació més moderna. 

Autor de la fotografia: Nacho García Noguerales

Pero seguint a Manuel Area Moreira, ens hem de tornar a fer altra pregunta: és suficient amb tenir a les aules molts "cacharros" (Escudero, 1995; Sancho, 2002)? El fet de tenir-los dóna sentit i guia el treball pedagògic dels docents quans fan ús de les TIC?

Amb el següent vídeo podem contestar a aquestes preguntes: 

Amb aquest vídeo podem veure que per més que tinguem noves tecnologies a les aules, si no canviem la nostra manera de treballar, si no ens reciclem, si no fem que siguin invisibles,als ulls dels mestres i dels estudiants, tal i com ens diu Cabero (2010), no servirà de res perquè no les haurem incorporat a les nostres vides de manera adient.

Per altra banda, he de dir que des dels meus començaments en aquests estudis de Grau d’Educació Infantil, ens hem apropat a les TIC, i fins i tot he parlat de la necessitat d’anar-les introduint en les nostres vides si volem ser uns mestres del Segle XXI.

Però, davant totes aquestes reflexions també hem de tenir en compte que, tal i com vàrem parlar a classe, no podem imposar les noves tecnologies de sobte a les aules, sinó que hem d’anar poc a poc, perquè sinó el que farem és provocar una “Cultura de rechazo” (Hodas, 1993).

Així, haurem d’anar poc a poc, i si per exemple, arribem a una escola on se segueix alguns mètodes tradicionals i les TIC no estan incorporades en la vida quotidiana, el que podrem fer serà introduir-les de manera lenta, per exemple amb un simple bloc amb entrades fàcils de comprendre per tal d’anar després augmentant la dificultat.

Seguint amb aquesta idea, m’agradaria explicar que així com a les meves pràctiques a l’escola de Cas Serres, en l’aula on vaig fer feina, es feia ús de les TIC, per exemple a través de l’ordinador posant power points amb fotografies d’activitats que havien fet els nens, també m’agradaria dir que per fer un millor ús de les TIC, podríem proposar als companyes que fossin els nens els que fessin les fotos i els que ens ajudessin a fer el power point perquè tinguessin el sentiment de ser un producte elaborat per ells mateixos.

Per altre costat, i contestant també a la pregunta que em feia al començament d’aquesta reflexió, volia explicar com ha estat el pas del temps al llarg d’aquests darrers anys, a través d’un mapa conceptual:

Autor del mapa conceptual: Nacho García Noguerales

Així doncs, hem de dir que l’existència de les noves tecnologies és molt recent i per tant, hem d’inculcar als nens i a aquesta generació anomenada “Einstein” el gust i la motivació cap a elles, així com inculcar-los que les TIC no són només una eina d’ús sinó que són una eina per aprendre, un instrument per a l’aprenentatge.

Per tant, no hem de seguir com a política educativa el “tot val” amb tal que es faci ús de les noves tecnologies, sinó que hem de planificar estratègies metodològiques  i tasques que puguin conduir-nos cap a models educatius socioconstructivistes.