jueves, 23 de enero de 2014

ELS CONTES MULTIMÈDIA

En aquesta entrada vull fer una petita reflexió sobre els contes que hem fet tots els companys de 4rt de Grau d’Educació Infantil a l’assignatura Mitjans i recursos tecnològics en el procés d’ensenyament – aprenentatge en la primera infància.

Els contes que hem fet tots els companys són els següents:
  • -          Franklin no sap nedar.
  • -          Aquest sóc jo.
  • -          Cubin cuadrado y el descubrimiento de redonda.
  • -          La Soleiet i el Martí.
  • -          El viatge fantàstic de na Xisca.
  • -          Els éssers de la llum.

De tots ells, no puc quedar-me amb ningú en concret perquè tots han estat fantàstics, i per això, em quedaria amb tots.

Són moltes les experiències viscudes al llarg d’aquests 4 mesos i un llarg treball darrera dels contes, en els quals hem patit moments d’angoixa (quan alguna cosa no anava com volíem), de desesperació, de nervis, i perquè no dir-lo, d’alegria després de veure, ara, des de la distància, tot el procés que hem dut a terme i el resultat final.

Tal i com hem aprés en aquest temps que ha durat l’assignatura, és important crear softwares lliures per tal que es puguin fer artefactes que arribin als nens, que els motivi, tot sabent quins són en tot moment els seus gustos i les seves preferències.

És per això que m’ha semblat una idea meravellosa a la mateixa vegada que una experiència molt enriquidora el fet de crear nosaltres mateixos un conte i activitats dirigides cap als nens, sense que faci de mitjancera una editorial que tracti a tots els nens per igual i que no tingui en compte la diversitat ni el ritme diferent de cada infant (com les fitxes i els llibres de text), perquè l’únic que li preocupi sigui guanyar sous a través d'activitats imposades per adults en les quals els nens no aportin les seves idees. 

A més a més, fent nosaltres aquests tipus d’activitats, és més fàcil compartir-les amb els pares, ja que seria tan còmode com demanar a les famílies un pen drive en el qual poguessin passar els elements i després poder gaudir tots junts a la llar de les noves experiències, existint així una continuïtat entre l’escola i la vida familiar.

Per altra banda, també he de dir que gràcies a totes aquestes activitats que hem fet a classe en aquesta assignatura he aprés a utilitzar eines com GIMP, o Audacity, per tal de crear imatges i sons adients per aquests tipus d’activitats.

A tot això que he mencionat també he d’afegir que la professora ens ha inculcat el respecte cap als altres en quant a l’autoria dels artefactes gràcies a l’ús de les Llicències Creative Commons, fet que m’ha donat pas a entendre que hem de respectar tot allò que fan els altres i que no perquè una cosa estigui en Internet, es pot agafar sense més, sinó que hem de veure si els elements són lliures o si pel contrari tenen una llicència que no permet la seva explotació.

Per anar acabant, m’agradaria, en quant a tots els contes i activitats creats pels meus companys, que ha esta una gran feina.

Un dels meus preferits ha estat el de “Cubin cuadrado y el descubrimiento de redonda” perquè per a jo, és el més complet en quant a activitats, conte i aprenentatge en general.

També em va agradar molt la manera de finalitzar el conte de “Franklin no sap nedar”, ja que, en lloc d’acabar amb un fi com tota la resta, va finalitzar amb un final obert, és a dir, que deixa pas a altres històries que nosaltres com a mestres podem continuar o que els pares a la llar es poden inventar per tal de crear un nou conte a partir d’un altre.

Per la resta, he de dir que ha estat una gran enfeinada, que el de “La soleiet i el Martí” em va agradar molt pel seu to graciós i entretingut, el de “Els ésser de la llum” pel seu caràcter fantàstic, que sabem que als nens els agrada moltíssim, i de “El viatge fantàstic de na Xisca” que ens ha apropat, una vegada més, als costums i paisatges tan meravellosos que té la nostra illa.


Realitzat per Paula Torres, Laura García, Úrsula Caro i Nacho Gacía
Pel que fa al nostre conte, he de dir que estic molt orgullós de la tasca realitzada tan per les meves companyes com per jo, ja que ho hem intentat donar-lo tot perquè l’activitat tractés moltes àrees, com les matemàtiques, les emocions, la identitat de cadascú, la solidaritat, aspectes tots ells que són fonamentals inculcar-los en aquestes primeres edats.


I per últim, m’agradaria posar de manifest que gràcies a tot el que hem estudiat en aquesta assignatura (per exemple el PLE – Entorn Personal d’Aprenentatge -  i la PLN –Xarxa Personal d’Aprenentatge-) he aprés que, en un món en què la competitivitat és la norma general, hem de compartir tot el que fem per tal que la resta de la societat pugui llegir, reflexionar sobre les nostres feines i crear les seves pròpies, gràcies a les idees de la resta, és a dir, que hem de compartir tot per enriquir-nos els uns dels altres.


Així doncs, és per tot això que vull donar la meva enhorabona a tots els meus companys pel treball realitzat i donar-los les gràcies per haver compartit entre tots les nostres experiències i els treballs realitzats. 


lunes, 20 de enero de 2014

Tecnologia per aprendre: Com fem ús de la tecnologia per aprendre?

Ens diuen Linda Castañeda i Jordi Adell (Entornos personales de aprendizaje: claves para el ecosistema educativo en red, Capítulo 1, 2013) que un PLE “... es el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender”.


Imatge de Manelar1

Així doncs, un PLE (Entorn Personal d’Aprenentatge) constaria de les següents parts:

-          Eines i estratègies de lectura.
-          Eines i estratègies de reflexió.
-          Eines i estratègies de relació.

Pel que fa a les eines de lectura, serien els mecanismes pels quals aconseguim informació de manera quotidiana.

Pel que respecta a les eines de reflexió, estarien parlant dels usos que fem amb allò que hem llegit, amb la informació que hem aconseguit, és a dir, llocs on re-elaboram i publiquem la informació obtinguda i sobre la qual hem reflexionat.

I per últim, trobem les estratègies de relació, és a dir, les interaccions que es produeixen a conseqüència de les experiències viscudes després d’aconseguir la informació obtinguda.

Deixo un enllaç d'un vídeo en el qual en Jordi Adell i na Linda Castañeda ens expliquen en què consisteix un PLE, i altre enllaç on se'ns explica en què consisteix, la seva història i altres dades d'interès. 

És per això que podem dir que un PLE no és individual sinó que inclou tot el nostre entorn social que ens ajuda a aprendre, i per tant, inclouríem tota la xarxa social que es va produint al nostre entorn i a la qual podem denominar PLN (Xarxa Personal d’Aprenentatge) que s’inclou dins del mateix PLE de cadascú i que ens permet “compartir, reflexionar, discutir y reconstruir con otros conocimiento” (Adell i Castañeda, 2013, pàgina 17).

Així doncs, he volgut fer dos PLEs per tal de poder comparar i poder pensar en com pot canviar tot el meu entorn d’aprenentatge en tan sol quatre mesos, i poder analitzar i autoavaluar-me per arribar a la reflexió a que si en aquest temps han hagut canvis, quants han ocorregut en aquests tres anys i mig del Grau?, i tot els aprenentatges nous que aniran ocurrent al llarg de la meva vida?.

En quant a la primera pregunta, deixo un enllaç aquí per tal de poder veure com ha canviat el meu PLE en aquests tres anys i mig de Grau, a jo, em sembla espectacular, ja que ha estat una experiència dura però absolutament enriquidora en la qual pesa més allò bo que allò dolent. 


Imatge creada per Nacho García Noguerales



Imatge creada per Nacho García Noguerales

Com podem veure si comparem les dues imatges, han hagut molts canvis i nous aprenentatges en aquests quatre mesos (tots posats en color blau) i penso que si dins d’altres quatre mesos fes un altre PLE, hauria noves experiències ja que l’entorn va canviant i evolucionant constantment.

Ara bé, la major crítica a la qual he arribat a l’hora de fer el PLE i estudiar la teoria és que encara que existeix una PLN (xarxa personal d’aprenentatge) gràcies a la qual compartim les nostres noves experiències amb la resta de la societat, penso que estem en un món molt competitiu i que ni tan sols entre els companys de la universitat compartim tot el que hauríem.

Aquesta reflexió l’he volgut fer en veu alta per tal de veure si entre tots es pot canviar aquest sentiment de competitivitat i comencem a compartir de forma solidària tots els nostres aprenentatges.